CAN FEU / Can Feu - Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental)

Descripció: Un plegat d’intervencions d’urgència entre 1987 i 1989 van permetre identificar les restes d’una vil•la romana. Des de l’any 1978 ja es coneixia la presència d’un paviment d’opus signinum i en l’any 2004-5 es va fer una intervenció a la parcel•la veïna de Can Gambú a on hi havia un cuniculus que potser abastia d’aigua a la vil•la de Can Feu. Sembla que el jaciment romà fou fundat cap al canvi d’Era i perdurarà fins a finals del segle II dC. Dins de l’edifici s’ha documentat un espai de premsat, segurament per dues bigues, i també hi ha restes antracològiques que identifiquen el conreu de la vinya. També es va localitzar tot un camp de dolia a on s’emmagatzeria el vi abans de traspassar-lo a les àmfores. A uns 35 metres de l’edifici es van localitzar 3 forns en bateria de planta rectangular de tipologia II/c de Cuomo di Caprio de 5,35 metres de càmera i un gran abocador d’àmfores al seu costat. Davant hi ha una gran habitació – segurament l’àrea de treball dels terrissers. En aquest mateix sector a una certa distància es va trobar un quart forn de petites dimensions i de tipologia II/b Cuomo di Caprio
Producció: Material constructiu, tegulae, imbrex, dolia, pondera, àmfores. Segells: CE, H, HE, IN, IM, M, SEVE, anepigràfics, PIND
Més informació:

 

Carbonell, E.; Folch, J.

“La producció de vi i d’àmfores a la vil·la de Can Feu”. dins Actes del II Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana – El vi a l’antiguitat (1998) , Monografies Badalonines, 14,, ,

Badalona : , 1998. 289-293

- -

Carbonell, E.; Folch, J. Martínez, J.

"La villa de Can Feu (Sant Quirze del Vallès, Barcelona)”. dins: Diversos autors: “Recent work on villas around Ampurias, Girona, Iluro and Barcelona", dins Journal of Roman Archaeology , , 8

Portsmouth: , 1995. 278-283

- -

Revilla, V.Revilla, V.

Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis dins , ,

Barcelona: L'Estaquirot, 1995.

- -

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars