CITA: Corpus Internationale des Timbres Amphoriques

EL VILAR / El Vilar - Reus (Baix Camp)

Descripció: Es tracta d’un jaciment, probablement una vil·la, conegut a partir de troballes ocasionals, des de monedes a fragments d’escultura. A partir de 1907 es localitzen 2 forns: un de planta circular amb un diàmetre de 3 metres i un segon de cambra rectangular del tipus II/b de Cuomo di Caprio. Al costat del primer forn es va localitzar a un altre estructura de combustió rectangular de 5 x 1 metres i 1 metre de profunditat “con cuatro ranures-respiraderos de horno a cada costado” (Brocà, 1907). Segurament hi ha un tercer forn idèntic al primer que es va descobrir a l’excavar les vinyes (Járrega i Prevosti, 2011). També apareixen 3 dipòsits d’argiles, un d’ells de 2 m de llarg i 1,5 d’amplada
Producció: Ceràmica comú, àmfores, tegulae, dolia

Bibliografia:

Berni, P.

“Epigrafia sobre amphorae, tegulae, imbrex i dolia a l’àrea occidental del Camp de Tarragona”. dins En Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes. , ,

Tarragona: , 2010. 153-210

- - Berni_Ager_tarraconesis.pdf

Brocà, G.M. de

“Reus: etimologia de su nombre. Recientes descubrimientos”. dins Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 25,

Barcelona: , 1907. 8-14

- -

Járrega, R.; Prevosti, M.

“Figlinae tarraconenses. La producció ceràmica de l’ager Tarraconensis”. dins En Ager Tarraconensis 2. El poblament., ,

Tarragona: , 2011. 455-489

- - Figlinaetarraconenses.pdf

Miró, J.Miró, J.

La producción de ánforas romanas en Catalunya. Un estudio sobre el comercio del vino de la Tarraconense (siglos I aC – I dC). dins , ,

Oxford: BAR, 1988.

- -

Revilla, V.Revilla, V.

Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis dins , ,

Barcelona: L'Estaquirot, 1995.

- -

Sanz, M.

“Hallazgos romanos en Reus”. dins Boll. Arqueològic Tarragona, època IV, 129/132

: , 1975. 112-115

- -

Pastes:

Veure fitxa sencera

VLG-60.823

Cocció sandwich en condicions oxidants. És dura, de textura sorrenca i fractura irregular. Es tracta d’una ceràmica feta a torn. S’observa la presència de desgreixant de mida fina visible a simple vista, entre els que destaquen bàsicament partícules de quars però també possibles feldspats i algunes miques (biotita). S’observa porositat amb porus allargats.

Formes:

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars