cap
Terrisseries Derelictes Segells Pastes Formes Museus Mapes Bibliografia Cerca Website

Família de segells: AMw

AM( )

Família: AM Referència a la família: Santamaria (1984), nº 9; Liou & Sciallano (1985), nº 9; Pascual (1991), nº 14.3.

Datació: 1/25
Lloc  de troballa: La Chrétienne H (Rade d'Agay, França). - -(-)


 

Bibliografia

Santamaria, C.: . L'épave H de la Chrétienne à Saint-Raphaël (Var) dins: Archaeonautica 4 Paris: CNRS , 1984
-
Sciallano, M.; Liou B. : "Les épaves de Tarraconaise à chargement d'amphores Dressel 2-4" dins: Archaeonautica 5 Paris: ÉDITIONS DU CENTRE NATIONAL DE LA RECHERCHE SCIENTIFIQUE, 1985
-
Pascual, R. : Index d'estampilles sobre àmfores catalanes. Cuadernos de arqueología Barcelona: , 1991
-

Terriseries

Veure fitxa sencera

CHRÉTIENNE H (Saint-Raphaël, Var) -

S'han recuperat al voltant de 300 àmfores Dressel 2-4, a més d'algun contenidor d'origen bètic (Dressel 7-11, Haltern 71) del primer quart s. I dC. Les pastes ceràmiques es classifiquen en dos grups: vermelloses amb amb grans grans de desgreixant blanc, i color marró clar o groc amb desgreixant blanc o gris. Els pivots de les àmfores són d'escassa alçada. Més del 60% estan segellades i porten, sovint, dues marques, poques vegades vegada tres. Tots els segells vénen de les terrisseries del Baix Llobregat: Sant Boi (FAV, QVA, QVALE, SAB, TH), Sant Vicenç dels Horts (AN, PR, PRI, PYR, IV), Can Tintorer (ACA, ACAN, ACAS, APTI, CALAM, CA[R?], CELS, CLAS, CLAR, FIR, FIRM, GEM, GRAT, HELE, HIL, LEAN, PRIV, OPT, THA); altres variants són inédites en el lloc d'origen (AND, CA, ER, FA, N, VT?); també hi ha sèries noves (A, AC, AD, APO, BAR, EPH, F, FE, HE[-], [-]TI, NL·L·, PHI[L], RVST, S, SA[-], SANAP?, SC, STAB, TA, THA?, TLIC, SAT, VIC, VIT). La procedència d’algun exemplar desconegut es pot resoldre, indirectament, per la seva associació a un altre segell present al Llobregat: Sant Boi (F + QVA, FE + FAV, THA? + SAB), Sant Vicenç dels Horts (AM + PRI, CE + PRI), Can Tintorer (SAT + THA, PR + SAT). La forma de les àmfores Dressel 2-4 de Chrétienne H, i les sèries epigràfiques representades, són contemporànies a les troballes a Sud-Lavezzi 3, i properes en el temps a Dramont B, d'aquí la seva datació ca. 15-20 d.C. (Sciallano, Liou 1985: 78-94 = Santamaria 1984).


Formes

Veure fitxa sencera

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

 


 

 

 

 

 

Documento sin título

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI