cap
Terrisseries Derelictes Segells Pastes Formes Museus Mapes Bibliografia Cerca Website

Terrisseria: EL MORÉ / El Moré

EL MORÉ / El Moré - Sant Pol de Mar (Maresme)

Descripció: Sobre un turó prop d’un torrent es localitza una sèrie d’estructures romanes situades en diverses terrasses. En la part superior, es trobava una torre de planta circular que s’interpreta actuaria com a far, mentre que en les terrasses inferiors es trobarien un zona de premsat, un camp de dolia i un espai residencial. S’han trobat tres forns dedicats a la producció ceràmica i restes d’abocadors (Gurri i Sánchez, 1998).
Producció: Àmfores. Segells: AC, CHR, CIY, OR, RV
Més informació:
tir-for

 

Bibliografia:

Gurri, E.; Sánchez, E.

Memòria del jaciment romà de El Moré (Sant Pol de Mar). Servei d’Arqueologia de Catalunya. Barcelona dins , ,

: , 1998.

- - Can_More.pdf

Revilla, V.Revilla, V.

Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis dins , ,

Barcelona: L'Estaquirot, 1995.

- -

Pastes:

Veure fitxa sencera

MOR-001-P1

Veure fitxa sencera

MOR-005-P1

Veure fitxa sencera

MOR-007-P1

Veure fitxa sencera

MOR-011-P1

Veure fitxa sencera

MOR-014-P1

Veure fitxa sencera

MOR-015-P1

Veure fitxa sencera

MOR-016-Dr2_4

Veure fitxa sencera

MOR-019-Pm AGI

Formes:

Veure fitxa sencera

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

 

Veure fitxa sencera

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

 

Documento sin título

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI