cap
Terrisseries Derelictes Segells Pastes Formes Museus Mapes Bibliografia Cerca Website

Terrisseria: EL BRUGAR / El Brugar

EL BRUGAR / El Brugar - Reus (Baix Camp)

Descripció: Es conserva força malament un forn del tipus Fletcher 4a (Bermúdez i Massó, 1984-5) que no s’ha excavat mai. Sembla que la producció era fonamentalment d’àmfores Dressel 2-4 i tegulae. Tant sòls es troba una marca CNT sobre una de les tegulae (Járrega i Prevosti, 2010). A partir de la ceràmica superficial es proposa una cronologia que va del segle I aC a finals II dC o principis III dC.
Producció: Material constructiu, tegulae.

 

Bibliografia:

Bermúdez, A.; Massó, M.J.

“El horno cerámico del Barranc de la Premsa Cremada (Botarell, Tarragona)”. dins Butlletí Arqueològic , època V, 6-7

: , (1984-5). 63-106

- - Barranc.pdf

Járrega, R.; Prevosti, M.

“Figlinae tarraconenses. La producció ceràmica de l’ager Tarraconensis”. dins En Ager Tarraconensis 2. El poblament., ,

Tarragona: , 2011. 455-489

- - Figlinaetarraconenses.pdf

Formes:

Veure fitxa sencera

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

 

Veure fitxa sencera

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

 

Documento sin título

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI