- Fitxa terrisseria
- Bibliografia
- Segells
- Formes
CAVALLO 1 (Île Cavallo, França). - - (-)
|
Bibliografia:
Sciallano, M.; Liou B.
|
Pascual, R.
|
Segells:
| PTE(P( ) T( ) E( )) | Veure fitxa sencera |
| PTE(P( ) T( ) E( )) | Veure fitxa sencera |
| PTE(P( ) T( ) E( )) | Veure fitxa sencera |
| PTE(P( ) T( ) E( )) | Veure fitxa sencera |
| PTE(P( ) T( ) E( )) | Veure fitxa sencera |
| PTE(P( ) T( ) E( )) | Veure fitxa sencera |
| OPTATI(OPTATI) | Veure fitxa sencera |
| PTE(P( ) T( ) E( )) | Veure fitxa sencera |
| MALI(MALI( )) | Veure fitxa sencera |
Formes:
| Veure fitxa sencera | |
DRESSEL 2-4 És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars
|
| Veure fitxa sencera | |
DRESSEL 2-4 És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars
|
