PETIT-CONGLOUÉ (Marseille) - - (-)

Descripció: Vaixell cisterna amb quinze dolia que ocupen la part central de la bodega. La resta de l'espai el completen àmfores Dressel 2-4 de la Tarraconense, que són majoria, algunes poques àmfores gauloise de base plana, i una Dressel 2-4 del sud d’Itàlia. S'han recuperat 22 àmfores Dressel 2-4 senceres sobre un total aproximat de 54 individus. Els contenidors són fusiformes, alts i robusts, la forma del pivot mitjà-alt amb la motllura a la base ben marcada. Són de coloració marró o vermellosa, amb grans grans de desgreixant blanc (visibles en superfície), més abundant de mica daurada en les vermelloses. Només cinc exemplars porten segell, tots derivats de matrius fins ara inèdites al Baix Llobregat: AMANDI (conegut a Barcino), GE (potser a relacionar amb GEM de Can Tintorer), PATERNI (vegeu PAT[ERNI?] a Diano Marina), PLOC (matriu desconeguda a Sant Vicenç dels Horts), SC (matriu diferent a l'exemplar de Chrétienne H). La presència dels segells dels Pirani sobre els dolia en Ile-Rousse i Diana Marina suggereix un horitzó cronològic de mitjan s. d.C. (Sciallano, Liou 1985: 26-43).
Producció:

 

Sciallano, M.; Liou B.

"Les épaves de Tarraconaise à chargement d'amphores Dressel 2-4" dins Archaeonautica 5, ,

Paris: ÉDITIONS DU CENTRE NATIONAL DE LA RECHERCHE SCIENTIFIQUE, 1985. 5-178

- -

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars