cap
Terrisseries Derelictes Segells Pastes Formes Museus Mapes Bibliografia Cerca Website

Família de segells: PHw

PH( )

Família: PH Referència a la família: Liou & Sciallano (1985), fig. 54-56; Pascual (1991), nº 172.2.

Datació: /
Lloc  de troballa: Fourmigues (Presqu'île de Giens, França). - -(-)


 

Bibliografia

Sciallano, M.; Liou B. : "Les épaves de Tarraconaise à chargement d'amphores Dressel 2-4" dins: Archaeonautica 5 Paris: ÉDITIONS DU CENTRE NATIONAL DE LA RECHERCHE SCIENTIFIQUE, 1985
-
Pascual, R. : Index d'estampilles sobre àmfores catalanes. Cuadernos de arqueología Barcelona: , 1991
-

Terriseries

Veure fitxa sencera

FOURMIGUES (Hyères, Var) -

S'han recuperat 49 àmfores i fragments de Dressel 2-4 tarraconense, 31 de les quals senceres, d'aspecte fusiforme, altes i robustes, amb pivots de mitjana altura i llavi de perfil triangular. L’argila és de color beix-ataronjat, amb inclusions de partícules grises i negres, a més de mica daurada, i la paret coberta amb una engalba marró clar. Només set exemplars porten marques sobre pivot: PHIL, PH, CRI. La forma particular d'aquests segells és desconeguda al Baix Llobregat. No obstant això podem establir una lligam amb el desenvolupament dels noms; d'una banda amb PHIL i en relació als testimonis de Chrétienne H i Sud-Lavezzi 3, de l’altra, potser també, PH i la marca homónima en Pascual 1 documentada a Sant Vicenç dels Horts per a una fase primerenca de la seva producció. No hi ha elements suficients per precisar la datació del naufragi, creiem que, per la tipologia de les àmfores Dressel 2-4, aquest horitzó correspon a mitjans s. I d.C. (Sciallano, Liou 1985: 66-70).


Formes

Veure fitxa sencera

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

 


 

 

 

 

 

Documento sin título

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI