FOURMIGUES (Hyères, Var) - - (-)

Descripció: S'han recuperat 49 àmfores i fragments de Dressel 2-4 tarraconense, 31 de les quals senceres, d'aspecte fusiforme, altes i robustes, amb pivots de mitjana altura i llavi de perfil triangular. L’argila és de color beix-ataronjat, amb inclusions de partícules grises i negres, a més de mica daurada, i la paret coberta amb una engalba marró clar. Només set exemplars porten marques sobre pivot: PHIL, PH, CRI. La forma particular d'aquests segells és desconeguda al Baix Llobregat. No obstant això podem establir una lligam amb el desenvolupament dels noms; d'una banda amb PHIL i en relació als testimonis de Chrétienne H i Sud-Lavezzi 3, de l’altra, potser també, PH i la marca homónima en Pascual 1 documentada a Sant Vicenç dels Horts per a una fase primerenca de la seva producció. No hi ha elements suficients per precisar la datació del naufragi, creiem que, per la tipologia de les àmfores Dressel 2-4, aquest horitzó correspon a mitjans s. I d.C. (Sciallano, Liou 1985: 66-70).
Producció:

 

Sciallano, M.; Liou B.

"Les épaves de Tarraconaise à chargement d'amphores Dressel 2-4" dins Archaeonautica 5, ,

Paris: ÉDITIONS DU CENTRE NATIONAL DE LA RECHERCHE SCIENTIFIQUE, 1985. 5-178

- -

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars