HCB

Com pot observar-se, la major quantitat acumulada de HCB té lloc a l’atmosfera, per bé que en el sòl i en el sediment la presència de contaminant és significativa.

Es considera que en aquest sistema es produeix un abocament accidental de 1 tona d’hexaclorobenzè (HCB), compost utilitzat extensament com a fungicida en conreus de cereals, i que és poc soluble en aigua, poc volàtil, bastant inert químicament i molt hidrofòbic.

Aquesta darrera propietat fa preveure que l’HCB s’associarà a la part orgànica del sòl, sediment i organismes vius.

Per tal de realitzar l’estimació, cal conèixer els volums de cada fase del sistema (Vi) i els valors de Z de l’HCB, també per cada fase (vegeu taula 1).

Amb aquestes dades, coneixent la massa total de HCB dins del sistema (M_t) i suposant que s’ha assolit l’equilibri (igual fugacitat en totes les fases), hom pot deduir la fugacitat a partir de la igualtat:

Com es pot observar, la major part del HCB es troba a l’atmosfera (més d’un 60 %, vegeu la fig.

En efecte, tal com es mostra en la figura 3b, el HCB es concentra en les fases sòlides que són aquelles que posseeixen un cert grau de contingut orgànic.

FIGURA 3. Distribució de l’HCB entre els compartiments del sistema ambiental a l’equilibri: a) en massa b) en concentració.

Considerem el mateix sistema ambiental que en l’aplicació anterior i el mateix contaminant, l’HCB, però en aquest cas hom suposarà que és introduït al sistema amb una velocitat constant d’entrada (10 ts^-1 ), i no a través d’un abocament puntual.

Per tal d’aplicar el model, cal conèixer les dades de reactivitat de l’HCB; hom estima que aquest contaminant pateix una certa degradació per fotòlisi i oxidació en l’atmosfera, per biodegradació i fotòlisi en el medi aquós i per biodegradació en el sòl i en el sediment.