WLAN

Aquest retard, que ara és ja de tres anys, ha permès l’aparició i el desenvolupament de la tecnologia de xarxes locals ràdio o WLAN, de les quals la més representativa és l’estàndard IEEE 802.11 o Wi-Fi.

L’evolució d’aquesta xarxa sembla completament necessària i les opcions són l’accés òptic amb tecnologies com l’EPON (Ethernet passive optical network) o l’accés via WLAN (wireless LAN) en la seva variant Wi-Fi (IEEE802.11a, b, etc.) o d’altres.

Per capacitat, la primera sembla més adequada, però la gran inversió necessària, el temps que cal per desplegar-la i la gran acceptació de la mobilitat per part del mercat fan pensar en un futur híbrid on moltes xarxes seran wlan prop de l’usuari amb una connexió de les cèl·lules WLAN a fibra òptica (inicialment a XDSL o cable).

Si és possible fer-ho sense cablejar (WLAN, PLC), s’estendrà ràpidament, encara que limitadament.

El retard en l’UMTS ha deixat temps per al naixement de tecnologies com les WLAN (Wi-Fi, IEEE802.11) de gran èxit als EUA i a l’Àsia.

Les aplicacions més centrades en l’ordinador portàtil i en la necessitat d’amplades de banda considerables utilitzaran preferentment les tecnologies WLAN, fet que restarà capacitat a l’UMTS.

Els problemes d’escassetat de bandes de freqüència i de falta de capacitat d’itinerància limitaran de moment l’extensió de les WLAN a Europa.

La coordinació WLAN/UMTS serà necessària.