acetona

En el cas que es presenta aquí, s’hi estudia la variació de temperatures durant l’escalfament simultani d’acetona i alcohol etílic comercial (96°), mitjançant un bany de sorra casolà construït amb una safata metàl·lica que conté sorra.

Sobre el bany de sorra, s’hi col·loquen dos vasos amb el mateix volum d’acetona i alcohol, i es posen a escalfar.

Mentre es va realitzant l’experiència, es veu que l’acetona arriba a bullir amb bombolles visibles, i la seva temperatura es manté constant i inferior a la de l’alcohol etílic, que segueix escalfant-se abans de bullir.

Figura 2. Vasos amb acetona i etanol escalfant-se en un bany de sorra construït amb materials casolans, amb els sensors de temperatura a l’interior. A la dreta, s’hi poden veure els resultats obtinguts de l’experiència.

A la dreta, el gràfic obtingut en una determinació de la pressió de vapor de l’acetona.

Dihaloacetones (CHX₂COCH₃) i trihaloacetones (CX₃COCH₃) poden formarse a partir d’acetona (subproducte de l’aigua ozonitzada) i clor, dels quals s’obtenen dicloro- i tricloroacetona.

L’acetona és bona si la bossa sona. El refrany no fa més que constatar el fet que, si es demana qualitat als productes que s’adquireixen, el seu preu és en consonància.

Cercant de reduir la càrrega la Cellon va assajar (o, millor dit, va emprar sense assajar-lo com calia) nous productes com l’hexacloroetà als seus vernissos, amb resultats tècnics satisfactoris però sense tenir en compte la seva toxicitat, sobretot per a aquells que, com els pintors, havien de treballar per força en tallers tancats i exempts de pols, cosa que va resultar en un emmetzinament general que va causar la mort de molts treballadors fins que es va identificar-ne la causa i es van modificar les formulacions (gràcies també a la disponibilitat d’acetona produïda sintèticament pel procediment de Weizmann) (foto 2).

S'aboca el contingut en una bureta de litre, cilíndrica, estreta, i s'hi decanten 100 cm.³ de la part líquida; es completa el litre amb acetona i es remena, tapant la bureta amb la mà i invertint-la diverses vegades; queda un líquid transparent i un precipitat concret.

La part acetònica, evaporada l'acetona i extrets amb èter la lecitina, cossos grassos i colesterina, també és fortament secretínica; ja en parlaré en altra nota.

El residuu sec del sèrum hemàtic es de 0'1 gr. per c.c., aproximadament; tenint això en compte, aquest residuu seria actiu al 1 x 80,000, suposant tota Ia activitat a la part sòlida del sèrum; d'això en resulta que la aglutinina preparada per nosaltres, és més activa encara, degut probablement a que part del residuu sòlid ha sigut dissolt per la acetona i és inactiu.

Nosaltres en aquesta nota volem fer constar els resultats obtinguts assajant la secretina precipitada per l'acetona utilitzant la tècnica de registre de dits fisiòlegs.

En una nota presentada a aquesta SOCIETAT DE BIOLOGIA per Dalmau, es donà compte de la propietat que té la secretina de precipitar dels macerats duodenals quan són tractats per I'acetona.

Comparativament se'n dedueix que la secretina en pols precipitada per l'acetona és molt més activa que els extrets aquosos àcids de mucosa duodenal.