aciclovir

Novament, relacionat amb l’àrea de la síntesi de fàrmacs, hauríem de situar el treball del Dr. J. J. Fiol i col·laboradors, en el qual es descriuen un grup de compostos de coordinació de metalls de transició amb aciclovir, un agent antivíric derivat de la nucleobase guanina.

Entre els fàrmacs que s’utilitzen per combatre diferents tipus de virus, podem destacar l’aciclovir (9-[(2-hidroxietoxi)metil]guanina, ACV), sintetitzat l’any 1978, que ha estat fins ara el fàrmac més important contra virus herpètics HSV-1 i HSV2.

Així mateix, s’han creat altres fàrmacs anàlegs a l’aciclovir que mimetitzen també la molècula natural de guanosina i que presenten un mecanisme d’acció semblant al de l’aciclovir.

Aquesta és una revisió sobre la informació estructural existent d’estudis de difracció de raigs X (monocristall) i estudis en dissolució dels complexos de metalls de transició amb aciclovir, un important agent antivíric derivat de la nucleobase guanina.

L’aciclovir presenta una forma normal d’interacció amb ions de metalls de transició a través de l’N(7), que es complementa per interaccions addicionals que ajuden a estabilitzar la unitat complexa.

Els complexos d’aciclovir representen una aportació valuosa per la possible activitat antivírica que poden tenir especialment envers determinats agents infecciosos mutants i resistents al fàrmac orgànic original.

De forma clara els complexos de Cu amb ACV, Cu(ACV)₂(H₂O)₂Cl₂ , [Cu(ACV)₂(H₂O)₃](NO₃)₂·H₂O, [Cu(ACV)₂(H₂O)₂](NO₃)₂ , són potencialment útils en el tractament d’infeccions del tipus HSV, especialment quan l’agent víric és mutant i resistent a l’aciclovir.

Els complexos d’ACV s’obtenen de forma molt simple mitjançant l’addició de l’aciclovir a una dissolució aquosa (a 70 °C) del clorur metàl·lic en relació molar (1:2); la dissolució resultant es manté en agitació durant dues o tres hores, i posteriorment es deixa en repòs a temperatura ambient.