adenina

L’emparellament de les bases nitrogenades presents a la seua estructura (adenina, timina, citosina i guanina al DNA; la timina és substituïda per uracil a l’RNA), mitjançant enllaços específics d’hidrogen, és la base estructural del reconeixement molecular que opera durant l’autoreplicació.

L’any 1961, Joan Oró ja va demostrar que l’adenina es fabricava amb un rendiment molt òptim a partir del cianur d’hidrogen, una de les molècules que apareixen durant els experiments de descàrrega i també de les més abundants a l’Univers exterior.

Efectivament, si hom sotmet a reflux durant pocs dies una dissolució concentrada de cianur amònic, se n’obté adenina amb rendiments que poden arribar a ser del 0,5 %.

El mecanisme de síntesi d’adenina possiblement siga a través del trímer i del tetràmer de cianur d’hidrogen (noteu que la fórmula elemental de l’adenina és H₅C₅N₅).

En incorporar NH₃ a la mescla de reacció, també se sintetitzaren bases nitrogenades, com l’adenina, la guanina i l’uracil.

Encara hi ha en el muscle un altre compost d'àcid fosfòric al qual es dóna cada dia més importància: l'àcid adenílic o adenosin-ribosa-fosfòric, descobert per Embden i Zimmermann l'any 1927 (93), i constituït, com diu el seu nom, per una molècula d'adenina, una de d-ribosa i una altra d'àcid ortofosfòric.

Barrenscheen suposa que en l'àcid adenílic del coferment, el radical hidrocarbonat està unit al nucli purínic, d'una manera similar a la que Levene suposa per als nucleòtids, i queda, per tant, lliure el grup NH₂ de l'adenina.

Altres substitucions en el nucli dels heterocíclics components bàsics dels àcids nucleics són el de I'àtom de sofre per I'OH, en la hipoxantina (o NH₂) de l'adenina, que dóna la 6-mercaptopurina; igualment, la introducció d'un oxigen en I'adenina al C-6, dóna lloc a un antimetabòlit, la 6-N-hidroxiadenina.