agricultura

L'àmbit de CTA estava inclòs en el programa de qualitat i seguretat alimentària de l'FP6 (2003-2006), mentre que l'FP7 (2007-2013) disposa del programa conjunt d'alimentació, agricultura, pesca i biotecnologia.

Així, el programa d'alimentació, agricultura, pesca i biotecnologia ha suposat una subvenció de 8,5 M€ per a Catalunya, una xifra que implica un 3,5 % del finançament català i un 22 % de l'estatal destinat a aquest programa.

Entre els col·laboradors no jesuïtes del primer any de la revista, podem destacar: Hermenegildo Gorria (Escola Provincial d’Agricultura de Barcelona), J. J. Landerer (Real Académia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid), Lluís Cirera (Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona), Eduard Alcobé (UB), Rafael Campalans, Ramon Jardí (UB), Daniel Jiménez Cisneros, J. Serrat i Bonastre (Maquinista Terrestre i Marítima) i Esteve Terrades (UB).

En els seus escrits sobre els boscos sempre defensaven el bosc esgrimint-ne les seves múltiples utilitats no tan sols econòmiques, sinó també salutíferes i mediambientals, però això no els impedia justificar el retrocés forestal en benefici d’una agricultura que consideraven el pal de paller de l’economia catalana.

Quelcom de semblant opinava Joan Francesc Bahí, professor de l’Escola d’agricultura i Botànica de la Junta de Comerç de Catalunya (Bernat, 2006), que seguint en aquesta línia de justificació crematística i en un intent de desdramatitzar la manca de fusta atribuïda a la minva del bosc, posava com a il·lustratiu exemple el cas d’Anglaterra, on, malgrat la intensa desforestació, la producció d’una pujant agricultura permetia generar els recursos necessaris per a la importació de fusta.

Josep Navarro, director d’agricultura de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i propietari agrícola, acabava de reblar el clau quan, amb contundència, contestava el qüestionari de Francisco de Zamora sobre si calia o no l’estímul del bosc a Barcelona.

Amb l’ànim del qui vol solucions consensuades, advocava per la conciliació entre agricultura i bosc proposant un aprofitament ponderat del sòl.

Tanmateix, fidel a la seves conviccions en pro del bosc, Golobardas no s’estava de criticar l’expansió de l’agricultura per considerar que, sovint, aquesta expansió queia en la ineficàcia.