aire comprimit

Es van utilitzar perforadores mecàniques accionades amb aire comprimit del tipus Ferroux, ja utilitzada l’any 1874 en la perforació del túnel del Sant Gotard (14.920 m) que connecta Itàlia i Suïssa a través dels Alps.

La perforadora Ferroux estava formada per un carro que contenia sis barrines orientables; el carro disposava d’un dipòsit d’aire comprimit que s’alimentava des de l’exterior; la pressió de l’aire era de 400 kPa.

En aquest sentit, és interessant indicar que al túnel del Sant Gotard, un referent per al de l’Argentera, en lloc de cavalleries s’havia emprat una locomotora de 12 CV que funcionava amb aire comprimit a 700 kPa i que portava un dipòsit d’aire de 16 m³ (ROP, 1876: 91 i s.).

També es comptava, segons Maristany, amb l’aire comprimit que deixaven anar les barrines; de tota manera al túnel del Sant Gotard es considerava que aquesta possibilitat només calia emprar-la en casos extrems atès que, òbviament, l’aire estava contaminat amb vapors d’oli procedents dels compressors (ROP, 1876: 106).

En la perforació es van emprar barrines mogudes amb aire comprimit del tipus Ferroux.