alanina

El resultat fou la detecció a la fase líquida condensada d’una gran diversitat de substàncies orgàniques entre les que cal remarcar, per la seua abundància, els aminoàcids (amb bons rendiments de glicina i alanina), els hidroxiàcids, àcids alifàtics de cadena curta i urea.

Com a donadors d'hidrogen poden emprar-se l'àcid succínic, àcid glicerofosfòric, àcid fòrmic, alanina, etc.

D'aquest últim solament indicarem algun dels seus punts de vista més importants: presenta diferències notables, segons quin sigui l'àcid a formar, encara que tots ells, fora de glucocola, prolina i oxiprolina, poden ésser considerats com derivats de l'alanina, el quetoàcid del qual, l'àcid pirúvic, és un dels productes més importants que es troben en el metabolisme intermediari dels glúcids.

Més difícil seria explicar la formació dels aminoàcids cíclics que podem considerar com a derivats per substitució en el carbó ß de l'alanina.

En totes les experiències que formen aquesta segona sèrie (experiments 5, 6, 7, 8, 9 i 10), la quantitat de N amínic sanguini ha augmentat després de la injecció endovenosa de lactat sòdic, preparat com hem indicat, per la qual cosa hem de suposar que existeix un procés sintètic que fixaria una part del N circulant sobre la mol·lècula d'àcid làctic, transformant-se possiblement en alanina.

El complex format es passa a complex d'alanina per unificar petites diferències dels diferents aminoàcids, i es llegeix l'absorbiment a 620 m µ enfront de medi estèril tractat de la mateixa manera i que serveix com a zero.

Els aminoàcids han estat identificats com: 1, alanina; 2, àcid glutàmic; 3, àcid aspàrtic; 4 i 5, aminoàcids bàsics.

En la baixa producció el percentatge d'alanina és del 44 %, mentre que en l'alta és d'un 71 %.

Els dos aminoàcids segregats en major quantitat, més del 80 % conjuntament, són l'alanina i l'àcid glutàmic, tant l'un com l'altre avui d'interès econòmic.

Altres investigacions portades a terme en el mateix Departament han posat clarament en evidència que la segregació d'alanina i d'àcid glutàmic en E. intermèdia C3 són degudes a un fenomen de mutació genètica controlat per un sol gen, el qual, no essent subjecte a selecció en el medi de desenvolupament, es troba en equilibri mutational.