alquimista

Andreas Libavius s’oposa a aquesta concepció de Croll i dels alquimistes i iatroquímics paracelsistes, tot i que està molt interessat per les seves aportacions pràctiques.

També a la literatura medieval, la pràctica de la destil·lació, habitual entre els alquimistes, servia per construir metàfores: Los versos tots tan eguals van galants y fins, que son poethics alambins per hon se trau l’aygua molt dolça, don recau tan gran saber.

Començant per les imatges prehistòriques d’Altamira o Lascaux, passant per la panòplia de símbols emprats pels alquimistes, fins arribar a l’allau de pictogrames que envaeixen el món actual, la utilització que es fa en ciència d’aquestes eines gràfiques no és més que una mostra del ventall d’eines visuals que disposem per a les nostres tasques de comunicació.

Al marge de l’activitat dels alquimistes de les edats mitjana i moderna, al llarg del segle XVIII va arribar a Catalunya el moviment enciclopedista, i la burgesia catalana va generar lligams amb els estudis de Tolosa de Llenguadoc i Montpeller, vies d’entrada de la Il·lustració i de la ciència.