alumini

És un bon indret per parlar dels metalls d’encunyació tradicionals (or, plata, coure) i dels actuals (níquel, alumini..., etc.); i també per parlar dels metalls emprats en joieria (or, pal·ladi, rodi, platí, coure, plata..., etc.).

Es proposa als alumnes que busquin aquests exemples: pintures, alumini, acer galvanitzat, acer de tipus de Corten.

Un cop identificats els materials, es comenten els aliatges i els metalls que es passiven: zinc i alumini.

Napoleó III tenia una coberteria d’alumini que només utilitzava en ocasions especials.

Es col·loquen una peça d’alumini i un regle de plàstic sota de cada bombeta (a uns 20 cm de distància) i es mesura la temperatura de cada peça (figura 1).

Així, en primer lloc es destaquen els materials que han canviat el món: ferro, bronze, alumini, cautxú, plàstics, ciment, acer inoxidable i silici.

Després el silici i l’alumini, resultat compatible amb la predominança dels materials inorgànics, i especialment els silicats i els materials ceràmics, sobre els materials orgànics.

Una base inorgànica de silicats artificials amb alumini i calci —és a dir, pedres artificials, reforçades amb metalls— i després molts tipus d’aliatges metàl·lics que constitueixen la major part d’objectes.

El descobriment de l’alumini em va deixar fascinat, com devia quedar-hi Oersted quan el va obtenir per primer cop el 1825.

L’alumini no era un aliment, però em sabia greu deixar-lo fora, m’obria un camp de recerca enorme.