amfiox

Tradicionalment hom ha dit que deriva de l'endòstil de l'amfiox (Brancchiostoma). La secreció de l'endòtil a través dels canals de la faringe branquial passa a l'epístil, i d'aquí a l'esòfag.

Una particularitat de l'amfiox és, doncs, que presenta una digestió intracel·lular i no extracel·lular com els vertebrats.

És, per això, probable que aquestes substàncies es formin tant a l'endòstil de l'amfiox com a l'endòstil de la larva ammocet.

No ha estat establert, però, que el mecanisme de síntesi dels cossos iodats a l'amfiox sigui idèntic a la biosíntesi normal seguida a la glàndula tiroide.

Amfioxs immergits en solucions de iode radioactiu mostren, després de sotmesos a autoradiografia, que el iode es fixa en una sèrie de zones de l'epiteli endostilar.