artificial

Els sintètics tenien una bellesa i una brillantor amb la llum artificial, i les seves combinacions permetien modificar els seus matisos, mentre que els tints colorants naturals eren preats per la puresa del seu matís, la resistència als agents exteriors i als reactius químics (Travis, 1993).

Fins i tot, ben entrat el segle XX, trobem una altra tesi, aquesta clarament relacionada amb la producció del gel artificial: La nieve carbónica como agente terapéutico dermatológico, de Mariano Raboso, presentada també a Madrid, el 1914.

Es tractava d’un mètode artificial, però que gràcies a la seva simplicitat i gran facilitat didàctica va contribuir, en un temps en el qual afluïen noves col·leccions de tot arreu, a clarificar el panorama sistemàtic dels vegetals i a facilitar la tasca científica i docent dels botànics.

El més reeixit va ser l’utilitzat per a les plantes, conegut tradicionalment com sistema artificial sexual, ja que es basava només en les estructures de reproducció.