austenita

Originàriament, aquest terme descrivia la transformació en la qual una fase cúbica centrada a les cares anomenada austenita es transformava en una fase tetragonal centrada al cos anomenada martensita, un dur constituent trobat en els acers després d’un procés de trempat.

Però a diferència d’altres casos de transformacions de fases més comunes, com ara la fusió i l’evaporació, aquesta no es desenvolupa a una temperatura d’equilibri fixa, sinó a un interval finit de temperatures durant el qual hi ha una coexistència de les dues fases: l’austenita (o fase matriu) i la martensita.

La transformació martensítica (o transformació directa) s’indueix en refredar la fase austenita (estable a alta temperatura), i consisteix en l’aparició de la fase martensita (estable a baixa temperatura).

De manera anàloga a l’anterior, la formació de l’austenita començarà a una temperatura As (austenite start) i acabarà a una temperatura Af (austenite finish).

Una de les propietats cristal·logràfiques més importants de la transformació, pel que fa als efectes que es veuran a la secció següent, és que la fase estable a temperatures altes (austenita o fase matriu) té més simetria que la fase estable a temperatures baixes (martensita).

Així, per exemple, l’austenita normalment és una estructura cúbica, mentre que la martensita és tetragonal, ortoròmbica, monoclínica..., segons l’aliatge.

Per tant, en baixar la temperatura per produir la transformació d’austenita a martensita, el canvi de forma macroscòpic del nostre material serà inapreciable, ja que variants adjacents tendeixen a compensar les seves deformacions.

Encara que de moment només hem vist que la transformació martensítica es pot induir mitjançant canvis de temperatura, també és possible aconseguir-la mitjançant l’aplicació d’un esforç extern sobre un aliatge que estigui en austenita (T > Af).

Per beneficiar-se d’un camp magnètic que indueixi els efectes ja descrits, la transformació martensítica ha de tenir lloc, preferentment, des d’una austenita que presenti l’ordre ferromagnètic.