A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
austenitanom femení |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 16 Originàriament, aquest terme descrivia la transformació en la qual una fase cúbica centrada a les cares anomenada austenita es transformava en una fase tetragonal centrada al cos anomenada martensita, un dur constituent trobat en els acers després d’un procés de trempat. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 16 Però a diferència d’altres casos de transformacions de fases més comunes, com ara la fusió i l’evaporació, aquesta no es desenvolupa a una temperatura d’equilibri fixa, sinó a un interval finit de temperatures durant el qual hi ha una coexistència de les dues fases: l’austenita (o fase matriu) i la martensita. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 16 La transformació martensítica (o transformació directa) s’indueix en refredar la fase austenita (estable a alta temperatura), i consisteix en l’aparició de la fase martensita (estable a baixa temperatura). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 16 De manera anàloga a l’anterior, la formació de l’austenita començarà a una temperatura As (austenite start) i acabarà a una temperatura Af (austenite finish). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 16 Una de les propietats cristal·logràfiques més importants de la transformació, pel que fa als efectes que es veuran a la secció següent, és que la fase estable a temperatures altes (austenita o fase matriu) té més simetria que la fase estable a temperatures baixes (martensita). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 16 Així, per exemple, l’austenita normalment és una estructura cúbica, mentre que la martensita és tetragonal, ortoròmbica, monoclínica..., segons l’aliatge. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 16 Per tant, en baixar la temperatura per produir la transformació d’austenita a martensita, el canvi de forma macroscòpic del nostre material serà inapreciable, ja que variants adjacents tendeixen a compensar les seves deformacions. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 16 Encara que de moment només hem vist que la transformació martensítica es pot induir mitjançant canvis de temperatura, també és possible aconseguir-la mitjançant l’aplicació d’un esforç extern sobre un aliatge que estigui en austenita (T > Af). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 16 Per beneficiar-se d’un camp magnètic que indueixi els efectes ja descrits, la transformació martensítica ha de tenir lloc, preferentment, des d’una austenita que presenti l’ordre ferromagnètic. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons