bala

Pensem que si la bala no era perfectament esfèrica podia quedar atrapada en el canó i rebentar-se la peça d’artilleria.

Els canons es classificaven pel seu calibre en termes del pes de la corresponent bala de ferro massissa expressat en lliures —les més grans— o en unces —les més petites—, mentre que els morters es classificaven segons el diàmetre de les granades expressat en polzades.

Taula 1. Diàmetres de les bales de canó, segons el seu calibre (en pes de la bala) en unitats franceses de l’època (Maritz, 1758) i la seva equivalència en centímetres.

A la taula 2 es poden veure els resultats d’una sèrie d’anàlisis, realitzades pel Servei d’Anàlisi Química de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre diferents mostres d’elements metàl·lics (figura 3) recollides totes a les proximitats de la foneria, excepte la bala de 4 unces número 4, que fou recollida al terme de Llers, a uns 10 km de la foneria.

Per contra, la bala número 4 resulta ser de ferro forjat, amb una composició química de ferro d’una gran puresa, ja que tampoc conté la proporció de manganès observada en les altres bales.

Les primeres bales de canó de ferro del segle XVII —boles esfèriques massisses— estaven fetes de forja, essent la seva confecció un procés lent, difícil i molt car.

Figura 1. Motlles per a la fabricació de bales de canó.

Taula 1. Diàmetres de les bales de canó, segons el seu calibre (en pes de la bala) en unitats franceses de l’època (Maritz, 1758) i la seva equivalència en centímetres.

Per contra, la bala número 4 resulta ser de ferro forjat, amb una composició química de ferro d’una gran puresa, ja que tampoc conté la proporció de manganès observada en les altres bales.

Els resultats de la taula 2 ens suggereixen que un estudi quantitatiu dels components minoritaris en les mostres de bales de canó pot resultar molt útil de cara a la determinació de l’època o a la procedència d’aquestes mostres que de vegades resulten de molt difícil classificació i són sovint menystingudes en els museus i en les excavacions.