bifenil

Schmitt-Shulz, alemany, l’any 1881 va aconseguir clorar el bifenil, tot obtenint per primera vegada la complexa barreja dels bifenils policlorats.

Per classificar el producte fabricat i comercialitzar-lo, d’acord amb el grau de cloració corresponent, va establir una nomenclatura específica, la qual consistia en un número de quatre xifres: les dues primeres eren el número 12, corresponents als àtoms de carboni del bifenil, i les dues següents expressaven el tant per cent en pes de clor en el producte.

En aquestes barreges es podien trobar fins els 209 congèneres de cloració del bifenil.

Jensen va aconseguir identificar els pics del cromatograma que no corresponien als DDTs, com a bifenils policlorats, contaminants provinents de l’àmplia aplicació de productes industrials obtinguts per cloració del bifenil, com els Aroclors.