bilis

En el curs del seguit d'experiencies que estem fent amb en Dalmau sobre la característica del ferment de l'embaràs, se m'ha suggerit I'idea d'aplicar el mètode histològic a I'estudi de les propietats de la bilis, i amb les observacions recollides n'he format la nota que avui porto a Ia SOCIETAT DE BIOLOGÍA.

Per altra banda tenint en compte que un fet per a ésser considerat com a nou deu abans que tot ser-ho, he seguit el consell d'En Cajal i repassant bibliografía puc dir en resum, que són comptadíssims els autors que parlen de ferments en Ia bilis i els que ho fan solament diuen que hi ha en ella una antimucinasa (Roger); Jacobson creu haver trobat un ferment diastàsic; von Wittich sosté igualment que la bilis posseeix una diastasa d'acció sobre els hidrats de carbó, i finalment Tchermak s'atreveix a dir que en la bilis acabada de treure hi ha un ferment tríptic d'acció molt lleu i que es destrueix ràpidament.

Tots els fets aportats fins avui per a fer llum sobre la finalitat encomenada a la bilis en el moment de la digestió semblen concloure amb l'afirmació que la bilis sols actúa físico-químicament.

S'extreu i es recull, en un tub d'assaig completament esteril, la bilis de la bufeta del fel d'un gos acabat de matar.

De la bilis recollida se'n posa: 1.^er, un centímetre cubic en un tub at qual previament s'ha introduit 5 cm.' de aigua destil-lada bullida i lleugerament alcalinitzada, a fi que la bills es diluexi millor; 2.01, un altre centimetre cubic en un altre tub que conte el mateix que 1'anterior, pero despres d'aconseguir barrejar ben be el contingut, es deixa a bany maria uns 30 minuts a temperatura de 85° C.; 3.Er cinc centimetres do bilis en un altre tub i, 4rt, altres cinc centimetres en un altre, amb el qual es fa igual que amb el 2 O1 es a dir, sotmetre'l a la temperatura de 85° C.

Aquesta acció és igualment visible en les preparacions submergides en bilis sola i en les mullades per bilis diluida.

Crec doncs que les sospites de certs actors que en la bilis hi ha un ferment proteolític queden completament confirmades per aquesta experiencia.

Jo puc dir que el ferment proteolític del qual és objecte aquesta comunicacio l'he pogut trobar amb acció inalterable en la bilis de gos vuit dies després de la seva extracció conservant-la dins d'un tub de vidre tancat a la flama.

Un altre fet notable pertanyent a la seva manera de presentar-se és que en els gossos sacrificats en plena digestió, la bilis conté el ferment més fortament actiu.

Les mostres 2 i 5, emulsionades a partir d'un cultiu recent en agar, en soIució salina o bilis de bou, s'aglutinen en 12 o 24 hores al fons del tub deixant un líquid sobrenedant límpid.

Les mostres de melitensis, sensibles a l'acció de les aglutinines no específiques, també perden aquesta propietat i la retroben en ésser centrifugades i emulsionades en solució salina, després d'haver estat durant 24 hores a la nevera amb bilis de bou, estèril i filtrada.

L'administració al conill de bilis de bou determina una erosió intestinal intensa, fent disminuir prou la resistència de l'òrgan perquè sigui possible produir una infecció, àdhuc quan els bacils són injectats per via intravenosa.

Hem estudiat repetidament les modificacions que la bilis de bou filtrada i estèril determina en les propietats aglutinògenes del micrococ de Bruce.

Es decanta l'alcohol-èter, s'asseca el precipitat bacil·lar, s'asseca, pesa i s'afegeix aleshores la bilis de bou estèril i repetidament filtrada.