biocenosi

JIROVEC, el 1948, va desfer aquest mite tot acceptant únicament un sol grau de normalitat: presència de cèl·lules de descamació vaginal i bacils de DÖDERLEIN; els altres tipus de biocenosi vaginal serien patològics i específics de diversos gèrmens morbosos.

D'un cop d'ull hom pot distingir fonamentalrnent dos biòtops posidonícoles: 1.^r) l'estrat superior, que és el més típic del prat marí i acull una biocenosi fotòfila. 2.ⁿ) l'estrat inferior, dens i degradat, amb una biocenosi esciàfila, amb tendència, sovint, a derivar envers una biocenosi de tipus precoraligen o bé d'algues fotòfiles.

Cal tenir en compte que moltes de les espècies de la biocenosi posidonícola de l'estrat inferior, refugiades durant el dia pel mig dels rizomes (esciòfiles, per tant), poden desplaçar-se durant la nit vers l'estrat superior, sense que per això s'hagi de pensar que han esdevingut fotòfiles.

Abunden, en aquesta biocenosi, àdhuc els nemàtodes, especialment els epsilonemàtids (Epsilonema), així corn els quinorrincs (Picnophves, Echinoderes).