A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
biocenosinom femení |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1965) Freqüència: 6 JIROVEC, el 1948, va desfer aquest mite tot acceptant únicament un sol grau de normalitat: presència de cèl·lules de descamació vaginal i bacils de DÖDERLEIN; els altres tipus de biocenosi vaginal serien patològics i específics de diversos gèrmens morbosos. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1967) Freqüència: 6 D'un cop d'ull hom pot distingir fonamentalrnent dos biòtops posidonícoles: 1.r) l'estrat superior, que és el més típic del prat marí i acull una biocenosi fotòfila. 2.n) l'estrat inferior, dens i degradat, amb una biocenosi esciàfila, amb tendència, sovint, a derivar envers una biocenosi de tipus precoraligen o bé d'algues fotòfiles. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1967) Freqüència: 6 Cal tenir en compte que moltes de les espècies de la biocenosi posidonícola de l'estrat inferior, refugiades durant el dia pel mig dels rizomes (esciòfiles, per tant), poden desplaçar-se durant la nit vers l'estrat superior, sense que per això s'hagi de pensar que han esdevingut fotòfiles. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1967) Freqüència: 6 Abunden, en aquesta biocenosi, àdhuc els nemàtodes, especialment els epsilonemàtids (Epsilonema), així corn els quinorrincs (Picnophves, Echinoderes). |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons