biosfera

El canvi de composició, des d’una atmosfera inicialment reductora fins a una atmosfera oxidant, ha estat el resultat de les interaccions dels gasos primigenis amb la biosfera, encara que també hi ha hagut interaccions de natura exclusivament inorgànica amb la litosfera i la hidrosfera.

El fet d’introduir una molècula nova en la biosfera té conseqüències positives i negatives.

Aquest experiment demostrà rotundament l’existència de ¹⁴C d’origen natural, la seva distribució a la biosfera i el seu decaïment en materials fòssils, i va permetre anunciar la possibilitat del seu ús per a la mesura de les edats dels materials que continguessin carboni en l’interval de mil a quaranta mil anys (Anderson et al., 1947b).

Una vegada es disposava de la instrumentació de mesura adequada, el següent pas per a l’aplicació del mètode de datació per radiocarboni era comprovar la hipòtesi que el ¹⁴C es trobava uniformement distribuït en la biosfera i que, consegüentment, l’activitat del carboni contemporani era independent a la del seu origen geogràfic.

Així, el bescanvi de carboni entre l’atmosfera i la biosfera s’esdevé a través de la fotosíntesi i de la respiració: els vegetals —organismes autòtrofs— assimilen i incorporen el carboni atmosfèric als seus teixits a través de la fotosíntesi; dels vegetals, el carboni passa als animals —organismes heteròtrofs— per ingestió.

El bescanvi de carboni entre l’atmosfera i la biosfera s’esdevé per dissolució del diòxid de carboni atmosfèric a les aigües oceàniques: intercanvi de carboni entre aquest i l’ió hidrogencarbonat dissolt, i retorn a l’atmosfera com a diòxid de carboni.

Així, en el cas dels dos exemples citats, materials contemporanis formats a la biosfera i als oceans, serien, respectivament, més vells o més joves que la mateixa atmosfera, no per decaïment, sinó per fraccionament.

Vegeu, per exemple, que les bactèries (les del tifus i el còlera) en menys de dos dies envairien tota la biosfera.