bishidrazona

És més recomanable l'ús de la dinitrofenilhidrazina, perquè la bishidrazona es forma més fàcilment — la reacció posseeix una major sensibilitat i aquella és pràcticament insoluble en alcohol, a diferència de les dels aldehids acètic, fòrmic i glicèric i dels sucres en general, circumstància que facilita la seva separació i identificació.

La bishidrazona del metilglioxal, tractada amb potassa en solució alcohòlica, dóna, segons Neuberg i Kobel (35), una intensa coloració blau-violeta característica, que apareix inclús en solucions molt diluïdes.

El precipitat restant, després d'aquest tractament, consistia en la bishidrazona del metilglioxal — degut a la seva insolubilitat en alcohol — com demostrava el fet que, tractat amb potassa alcohòlica al 5 per 100, donava la coloració violeta característica.

Aleshores operàrem amb 100 cc. d'orina pirrol-positiva, amb l'esperança d'obtenir major èxit, i aconseguírem aïllar la bishidrazona amb totes les seves propietats característiques.

La solució de 2-4-dinitrofenilhidrazina, tractada amb aquesta potassa alcohòlica dóna una coloració molt semblant a la de la bishidrazona del metilglioxal, però es diferencia d'aquesta en què el color desapareix amb un excés de potassa, mentre el d'ella es manté inalterable.

Ni la reacció del pirrol ni les propietats ja descrites de la bishidrazona obtinguda pel tractament amb la 2-4dinitrofenilhidrazina, ens semblaren encara suficients per a afirmar la presència del metilglioxal en l'orina, degut a la qual cosa intentàrem aïllar i cristal·litzar la bishidrazona, amb la intenció d'identificar-la pels seus cristalls i punt de fusió.

Les primeres experiències les efectuàrem amb 2-4 litres d'orina sense obtenir quantitats suficients de bishidrazona i osazona.

La bishidrazona del metilglioxal que en aquest mètode queda en el filtre, s'hi troba en molt petita quantitat i és difícil de separar mecànicament.

Operant de la manera descrita, obteníem tres líquids: a) la solució de carbonat sòdic contenint l'osazona de I'àcid pirúvic, juntament amb altres substàncies; b) l'alcohol amb la hidrazona impura de l'acetaldehid, i c) el nitrobenzè amb la bishidrazona del metilglioxal.

El punt de fusió era 296 ° i el de la bishidrazona pura 298 °, tal com comprovà el professor Garcia Banús, catedràtic de Química orgànica de la nostra Universitat, concloent que les substàncies resultants de les solucions a, b i c eren I'osazona de l'àcid pirúvic i les hidrazones de l'acetaldehid i el metilglioxal, respectivament.

El cos obtingut per la separació amb èter, donava amb la potassa alcohòlica el color característic de la bishidrazona del metilglioxal: blau violeta intens.