bombolla

En cas que les lamel·les que separen les bombolles s’aprimin més enllà d’un cert llindar, s’observa la formació d’una única bombolla a partir de dues bombolles veïnes.

En aquests sistemes, la proporció de líquid disminueix ràpidament i la pèrdua de líquid fa que la lamel·la arribi a una grandària crítica d’entre 5 i 15 nm, gruix a partir del qual la làmina de líquid no pot suportar la pressió del gas de la bombolla i es produeix la ruptura.

Quan una bombolla és petita, la pressió al seu interior és elevada, mentre que en créixer aquesta pressió va disminuint.

Com a resultat la bombolla gran creix i la petita desapareix, això esdevé contínuament en una espuma polièdrica, ja que les parets de les bombolles són molt primes i la difusió del gas és fàcil.

L’espuma ha de tenir una mida de bombolla més petita que el porus de la roca on ha d’entrar per tal d’extreure el petroli.