bor

Si ens mirem una taula periòdica, ràpidament hi llegim, a la segona fila, els elements 5, 6 i 7, és a dir, el bor, el carboni i el nitrogen.

El primer pas es va donar als primers anys seixanta amb l’estudi de les fibres de bor: el material semblava tenir bones propietats resistència/pes (l’estructura cristal·lina era molt regular) i tèrmiques, que justificaven l’alt cost del producte, i als anys setanta va ser posat al mercat com a reforçant per a matrius epoxídiques, però tan sols en forma de betes de 75 mm d’ample, amb limitada capacitat de curvatura, i que requerien eines de diamant per al seu mecanitzat posterior [25].

Els plafons laterals de les derives d’aquest F-15 són un dels pocs casos on ha estat possible emprar la fibra de bor.

En la classificació de Hinrichs ja apareixen ubicats tal com els tenim a la taula periòdica actual la major part dels elements dels grups s i p, amb l’excepció dels grups del bor i del carboni, molt desdibuixats.

Aquesta família es va completar l’any 1961, amb l’obtenció d’un microgram de lawrenci —element 103— a Berkeley per bombardeig de californi amb neutrons i dos isòtops de bor.

L’escriptora Camille Minichino ha publicat una sèrie de novel·les policíaques sota el títol genèric de A periodic table mistery, cadascuna amb un assassinat relacionat amb un element químic: hidrogen, heli, liti, beril·li, bor, carboni i nitrogen.

boraci. Nom proposat per Davy (1808) per al bor (B).