bromoform

L’any 1974, l’holandès Rook1 va identificar els trihalometans (THM), grup de compostos formats pel cloroform, bromodiclorometà, clorodibromometà i bromoform; són, per tant, els primers DBP coneguts, analitzats des de l’any 1977 a l’aigua de Barcelona.

Els compostos d’aquest grup són, com s’ha esmentat abans, cloroform, diclorobromometà, clorodibromometà i bromoform.

En presència de bromurs, l’ozó reacciona segons l’esquema descrit per Haag i Hoigné (vegeu figura 3) per formar bromat (BrO₃^-) i àcid hipobromós, que donarà lloc a la formació de bromoform.

Respecte als principals DBP, cal esperar que els nivells de THM estiguin desplaçats cap a les espècies més bromades (p. e., aigua de Barcelona) i que la concentració molar dels àcids trihaloacètics sigui més baixa a nivells alts de bromur que a l’inversa, especialment a pH alts, a causa de la inestabilitat dels àcids bromats trihaloacètics, principalment el tribromoacètic, que descompondrà a bromoform.

Així, per exemple, l’espai de cap pot sobreestimar la concentració de bromoform, si la mostra conté quantitats significatives d’àcid tribromoacètic.