bromur

En el procés de potabilització, l’addició d’aquests desinfectants a l’aigua fa que reaccionin amb la matèria orgànica i espècies inorgàniques com el bromur per a formar una sèrie de compostos orgànics i inorgànics que, originalment, no són a l’aigua crua (aigua captada inicialment) i que es denominen generalment subproductes de desinfecció (disinfection byproducts, DBP, en l’acrònim anglès).

Per a altres espècies, com els halurs de cianogen, l’augment de bromurs en l’aigua té un efecte mínim en la concentració molar total del clorur i bromur de cianogen.

Una altra modificació recent és la substitució del NaCl per Na₂SO₄, ja que el bromur que porta la sal com a impuresa pot donar, en presència de clor, l’àcid HOBr i formar DBP bromats.

El bromat (BrO₃^-), format com a subproducte de l’ozonització d’aigua amb bromur, i el clorit (ClO₂^-), subproducte de degradació del diòxid de clor, s’analitzen per cromatografia iònica.

En presència de bromurs, l’ozó reacciona segons l’esquema descrit per Haag i Hoigné (vegeu figura 3) per formar bromat (BrO₃^-) i àcid hipobromós, que donarà lloc a la formació de bromoform.

Respecte als principals DBP, cal esperar que els nivells de THM estiguin desplaçats cap a les espècies més bromades (p. e., aigua de Barcelona) i que la concentració molar dels àcids trihaloacètics sigui més baixa a nivells alts de bromur que a l’inversa, especialment a pH alts, a causa de la inestabilitat dels àcids bromats trihaloacètics, principalment el tribromoacètic, que descompondrà a bromoform.

En les aigües amb bromurs, en general, en una aigua amb una concentració baixa de NOM, es genera més percentatge de DBP bromats que en una aigua amb una concentració de NOM elevada.