bronze

Mostra d’objectes de coure, de bronze i de llautó de la societat industrial.

Les peces d’artilleria dels segles XVII i XVIII eren bàsicament de bronze.

La perforació en sòlid assegurava una major uniformitat en la massa de bronze i augmentava la seva seguretat a l’hora de disparar-la repetidament.

Actualment, amb l’alumnat de segon de batxillerat s’han ampliat les sessions pràctiques (establertes pel currículum) amb dues de noves que segueixen aquesta seqüència històrica: — Estudi dels primers metalls, les seves propietats i com obtenir un aliatge (bronze a partir d’estany i de coure).

L’any 1787 Louis Joseph Proust, professor a l’acadèmia d’artilleria de Segòvia, visità, per ordre del rei, les foneries de bronze de Barcelona i de ferro colat de Sant Sebastià de la Muga (Alt Empordà, Girona) per tal que es familiaritzés amb els processos de química metal·lúrgica a escala industrial.

En aquest context, Proust efectuà un viatge a Catalunya en el qual visità les foneries de bronze de Barcelona i de ferro de Sant Sebastià de la Muga; aquesta darrera estava situada en el municipi de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà, Girona).

Amb data de 12 juny 1787, el comte de Lacy, director del Real Colegio de Artillería de Segovia, plantejà al monarca la conveniència d’enviar Proust a Catalunya, concretament a les foneries de bronze de Barcelona i de ferro de Sant Sebastià de la Muga.

Proust era ben conscient de les diferències entre aliatges (per exemple el bronze, «mescla» en proporcions variables de coure i estany) i veritables compostos químics (com els carbonats de coure).