A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
bufetanom femení |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 130 S'empalmen amb ambdós extrems dues cànules, una al cap vesical, en direcció a la bufeta, en conexió amb un irrigador que pugui pujar o baixar fins a una altura d'uns dos metres, i l'altra al cap renal, en direcció cap al ronyó, i en conexió amb un tubus de vidre ple de orina del mateix gos (recullida abans de l'experiment) i amb el comptagotes inscriptor de Marey. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 130 Pera produir la retenció del líquid injectat dintre la bufeta urinaria per l'irrigador, hem empleat el procediment de lligar en bloc el pene del gos, passant un cordill a través de la pell que el cobreix, entre'ls cossos cavernosos i l'aponeurosi superficial de l'abdomen, i lligant fortament cossos cavernosos i uretra; deslligant, queda franca altra volta la sortida del líquid de la bufeta, per la via natural. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 130 El líquid que serveix per a inflar la bufeta és una solució al 25 per 1000 de clorur sòdic, sensiblement isotònica amb l'orina; per això amb son ús, podrà excloure's la possibilitat de què la mucosa vesical absorbeixi major quantitat d'aigua que la que absorbiría d'orina. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 130 Després se deixa entrar el líquid a l'urèter i a la bufeta, posant el dipòsit a diferents alsaries, registrant-se igualment el nombre de gotes segregades, i per fi es tanca la comunicació de l'irrigador amb la bufeta i, deslligant el pene, o per punció vesical es buida el reservori urinari, continuant l'inscripció de la orina fluent damunt el tambor comptagotes. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 130 En nostres nombroses observacions s'ha de fer ressaltar el fet de que, perquè l'experiment sigui nèt i concluent és precis al incindir per a posar al descobert l'urèter i al dissecar aquest, procurar fer al menys traumatisme possible, ja que si aquest és molt extens, el ronyó s'inhibeix i no segrega, o la bufeta fa hernia, al distendre's, a través de la incisió i l'efecte no resulta tan palès. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 130 En general una pressió intravesical moderada (fins a 150 centímetres d'aigua) afavoreix la diuresi; una pressió major (fins a 2 metres d'aigua) inliibeix la secreció renal i, constantment, el buidament de la bufeta fa aumentar molt la quantitat d'orina segregada. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons