ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

bufeta

nom femení
Terminologicitat: 0,954




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913)
Freqüència: 130

S'empalmen amb ambdós extrems dues cànules, una al cap vesical, en direcció a la bufeta, en conexió amb un irrigador que pugui pujar o baixar fins a una altura d'uns dos metres, i l'altra al cap renal, en direcció cap al ronyó, i en conexió amb un tubus de vidre ple de orina del mateix gos (recullida abans de l'experiment) i amb el comptagotes inscriptor de Marey.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913)
Freqüència: 130

Pera produir la retenció del líquid injectat dintre la bufeta urinaria per l'irrigador, hem empleat el procediment de lligar en bloc el pene del gos, passant un cordill a través de la pell que el cobreix, entre'ls cossos cavernosos i l'aponeurosi superficial de l'abdomen, i lligant fortament cossos cavernosos i uretra; deslligant, queda franca altra volta la sortida del líquid de la bufeta, per la via natural.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913)
Freqüència: 130

El líquid que serveix per a inflar la bufeta és una solució al 25 per 1000 de clorur sòdic, sensiblement isotònica amb l'orina; per això amb son ús, podrà excloure's la possibilitat de què la mucosa vesical absorbeixi major quantitat d'aigua que la que absorbiría d'orina.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913)
Freqüència: 130

Després se deixa entrar el líquid a l'urèter i a la bufeta, posant el dipòsit a diferents alsaries, registrant-se igualment el nombre de gotes segregades, i per fi es tanca la comunicació de l'irrigador amb la bufeta i, deslligant el pene, o per punció vesical es buida el reservori urinari, continuant l'inscripció de la orina fluent damunt el tambor comptagotes.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913)
Freqüència: 130

En nostres nombroses observacions s'ha de fer ressaltar el fet de que, perquè l'experiment sigui nèt i concluent és precis al incindir per a posar al descobert l'urèter i al dissecar aquest, procurar fer al menys traumatisme possible, ja que si aquest és molt extens, el ronyó s'inhibeix i no segrega, o la bufeta fa hernia, al distendre's, a través de la incisió i l'efecte no resulta tan palès.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913)
Freqüència: 130

En general una pressió intravesical moderada (fins a 150 centímetres d'aigua) afavoreix la diuresi; una pressió major (fins a 2 metres d'aigua) inliibeix la secreció renal i, constantment, el buidament de la bufeta fa aumentar molt la quantitat d'orina segregada.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons