cable

Només es conserva una sola fotografia de l’experiment de la primera maqueta, de la qual podem deduir que només treballava amb la meitat de les voltes centrals, ja que fixava l’eix de les cúpules centrals mitjançant un cable vertical tensat que li permetia treballar amb la meitat de la maqueta (figura 7).

De les tendències de la taula 6 és clar que la dominant és que la capacitat de transmissió d’una sola fibra òptica s’està accelerant i que ara es duplica cada sis mesos, a part del fet que un cable pot tenir moltes fibres òptiques.

En la taula 7 queda clar que la tendència tecnològica dominant és la millora de la capacitat de transmissió d’una sola fibra òptica, que s’està accelerant i que ara es duplica cada sis mesos, i això a part del fet que un cable pot tenir moltes fibres òptiques.

Per capacitat, la primera sembla més adequada, però la gran inversió necessària, el temps que cal per desplegar-la i la gran acceptació de la mobilitat per part del mercat fan pensar en un futur híbrid on moltes xarxes seran WLAN prop de l’usuari amb una connexió de les cèl·lules WLAN a fibra òptica (inicialment a XDSL o cable).

El cable es pot trobar en una pinça de tecnologies.

Les tecnologies dels sistemes de transmissió i d’accés es basen en l’electromagnetisme i, en especial, en la transmissió d’ones en el buit o sobre cables, ja siguin de coure o òptics.

La generació i recepció d’aquestes ones necessita antenes, sistemes de ràdio terrestres o satel·litaris, sistemes òptics, cables de coure (coaxials o trenats), fibres òptiques, satèl·lits, etc.

I així arribem a la quarta generació (4G), on també es pretén assolir augments de més de dos ordres de magnitud de la velocitat de transmissió fins a arribar a 1.000 Mbit/s en alguns entorns i poder equiparar en qualsevol cas les transmissions sense fils i les transmissions per cable en l’àmbit de l’usuari.

Les elevades velocitats fan pensar que es podrà usar la 4G amb qualsevol tipus de servei fins ara solament assolible emprant transmissió via cable però amb l’avantatge que dóna la ubiqüitat.

Cal indicar que en el seu càlcul es va tenir en compte un escalfament addicional del cable de 5 ºC sobre l’atmosfera i que la densitat de corrent fos apropiada, atesos els 15 A que havien de circular-hi, i que en definitiva s’aproximava a la densitat de corrent pel conductor de 2 A/mm².

Cal assenyalar que, per tal d’il·luminar el pou núm. 3, va caldre passar un cable elèctric per sobre del portell del Peiró.

Descàrregues elèctriques no sempre ben resoltes (haurien d’acabar amb l’electrocució de l’incaut personatge) que sostenen situacions de gran tensió (valgui el doble sentit): l’escena del científic Doc Brown, inventor de la peculiar màquina del temps de Back to the future (Robert Zemeckis, 1985, Retorn al futur) agafant els dos extrems d’un cable i permetent el pas del corrent elèctric d’un llamp és eloqüent.

Altres solucions poden ser la via amb cremallera, que obliga a una inversió elevada, i el pla inclinat, on el tren és estirat amb un cable i un motor auxiliar situat a la part alta; ambdues solucions són costoses i s’apliquen quan no hi ha cap altra solució possible.

Tal com s’ha indicat, a d’altres països s’havia optat per estirar el tren mitjançant un cable o bé per la solució de ziga-zaga emprada en diversos projectes.