calci

El tractament més utilitzat en els casos de trastorn bipolar és l’administració de carbonat de liti, al qual s’han afegit, en els darrers anys, el valproat de liti, la carbamazepina, els bloquejants dels canals de calci, etc.

Contenen minerals com potassi, magnesi i en menor quantitat fòsfor, iode, crom, seleni, ferro i calci.

La fibra alimentària, a més d'afavorir la sacietat i alentir el buidatge gàstric, afavoreix el trànsit intestinal, facilita l'absorció d'ions divalents com el calci i el magnesi, millora la tolerància a la glucosa, redueix l'absorció de colesterol i regula els seus nivells plasmàtics, i a més té efecte prebiòtic, ja que afavoreix el creixement de bacteris fermentatius al còlon, que dificulten l'assentament d'altres patògens, alhora que la seva fermentació acidifica el medi i redueix la producció de substàncies irritants i/o tòxiques.

De la major part de metalls n’hi ha quantitats mínimes; només alguns són significatius: ferro, calci, sodi...

Una base inorgànica de silicats artificials amb alumini i calci —és a dir, pedres artificials, reforçades amb metalls— i després molts tipus d’aliatges metàl·lics que constitueixen la major part d’objectes.

Em van cridar l’atenció les llets i els preparats làctics, amb greix, amb mig greix, sense greix, amb calci, amb calci natural, amb calci de la llet, amb magnesi, amb àcids omega-3, sense greix animal i amb greix vegetal, sense lactosa, amb suc de taronja.

La primera tria d’etiquetes —la meva primera "tríada"— fou la de la figura 1: dues llets, amb calci i amb magnesi, i un suc, amb ferro.

Però, d’elements, vaig aconseguir-ne només sis: calci i magnesi, a les llets; ferro, a un suc; fluor, fòsfor i iode, a una sal de cuina.

En efecte, en la tortuga en torpitut invernal l'estronci es un tòxic cardíac d'igual acció que el calci.

Doncs bé, malgrat l'esforç de centenars d'investigadors, encara és l'hora que — tot i no dubtant-se avui per avui de que l'iode és l'element que juga el paper més important en la fisiología de la tiroides, al costat de l'arsènic, del sofre, del calci i del manganès, etc.— la confusió que regna és gran: en unes aigues que donen goll, l'iode està en petita quantitat, en altres en gran quantitat; així és, que darrerament es pensa en la radioactivitat o bé en un especial estat físic-químic de l'iode.