caldera

Una instal·lació per desmineralitzar l'aigua d'una caldera de vapor no és la mateixa per descalcificar l'aigua de neteja per a la indústria alimentària o per a una central nuclear.

En una edificació industrial (13 ? 14 metres de planta) de finals del segle XIX, aïllada de la resta de les instal·lacions fabrils de la Burés, s’hi troben la caldera i el vapor de La Maquinista Terrestre y Marítima separats per una paret.

Algunes dades identificatives són les següents: la caldera porta el número 542, alguns instruments de mesura (manòmetres?) indiquen la data de 1900 i 1901 i, com a curiositat, hi ha una placa de registre d’inspecció d’Indústria de l’any 1955 (fet que confirma els testimonis orals que durant la postguerra es va fer servir).

Es partia d’una solució amoniacal continguda en una caldera dins la qual per acció del foc s’aconseguia separar en forma de vapor l’amoníac de l’aigua.

En ella es pot veure la caldera A que conté la solució amoniacal i que està situada sobre el foc o dins d’un recipient ple d’aigua a elevada temperatura, un condensador B format per un recipient de doble capa on l’amoníac es liqua per la part anular i a la part central hi ha l’objecte a congelar dins el recipient E (Perret, 1904: 203).

Seguint la mateixa idea de Carré, Wallicely va introduir algunes modificacions que milloraven la circulació del fluid ja que se situava una bomba regulada per la mateixa màquina per impulsar el líquid ric en amoníac cap a la caldera.

L’aparell, descrit a la figures 5 i 6, constava d’una caldera A escalfada per vapor en la qual es desprenia l’amoníac.