calor sensible

La memòria d’octubre de 1841 parlava exhaustivament de les diferències entre la calor sensible i termomètrica.

També féu un repàs de l’efecte dels diferents vents de Catalunya: tramuntana, fred a l’hivern, fresc i sec a l’estiu; gregal, fred a la primavera, paral·lel a la costa, productor de boires i perjudicador de les collites; llevant, humit i temperat a totes les estacions; xaloc, que a l’hivern és semblant al llevant i a l’estiu fa pujar molt la calor sensible ; migjorn, humit i temperat, no massa comú; llebeig o garbí, molt freqüent a la primavera, poc humit i fresc; ponent, calent a l’estiu i temperat a l’hivern, sempre sec; mestral o segarrenc, sec i fred a l’hivern, fresc a l’estiu.