calor transferida

Llavors, d’una combinació del primer i segon principi de termodinàmica, Planck escriu: en què Q és la calor transferida al sistema termodinàmic, dE és la variació d’energia de la radiació i A és el treball mecànic exercit, des de fora, sobre la radiació, en què intervenen dos tipus treball, el de compressió i també el de translació, en adaptació del primer principi de la termodinàmica als sistemes en moviment: A = qdG – pdV (q és la velocitat del sistema termodinàmic —la radiació, en aquest cas—, p la pressió, dG l’increment en la quantitat de moviment, i dV, del volum).

La forma del primer principi que pren com a punt inicial del raonament té la forma particular següent: dQ = dE + pdV – qdG, en què dQ és la calor transferida ; dE, el diferencial d’energia interna; pdV, el treball compressional, i qdG, el treball translacional.

I llavors substitueix l’expressió matemàtica de les transformacions relativistes de l’energia, pressió (p = p0) i volum d’un cos deduïdes prèviament en el mateix article, directament en l’equació del primer principi de termodinàmica, per a obtenir la relació següent: que relaciona la calor transferida a un cos entre dos sistemes de referència inercials.