carbonat

El tractament més utilitzat en els casos de trastorn bipolar és l'administració de carbonat de liti, al qual s'han afegit, en els darrers anys, el valproat de liti, la carbamazepina, els bloquejants dels canals de calci, etc.

En canvi, el ventall d’efectes de naturalesa química que intervenen en l’erosió és més ampli i implica fenòmens de dissolució —restringida als minerals que contenen enllaços polars: halurs, sulfats, carbonats...— i, sobretot, fenòmens d’hidròlisi.

Per minimitzar aquest procés, s’ha optimitzat la composició del carbonat fos, juntament amb l’addició de carbonats de Ca, Ba o Sr.

Una matriu ceràmica porosa de LiAlO2 serveix per retenir els carbonats líquids i donar consistència a la pila, ja que en aquest cas no es pot emprar la matriu de PTFE i SiC de les PAFC.

En medi alcalí el CO₂ dóna carbonats, que poden precipitar-se als porus de l’elèctrode, impedint així la penetració de l’electròlit.

En les MCFC hom empra normalment una combinació de carbonats de metalls alcalins (fonamentalment de Na i Li), que a les temperatures de treball, entre 600 i 700 °C, estan fosos i presenten una bona conductivitat iònica.