catalitzador

Ara bé, per poder entendre fins a quin punt les reaccions que es podrien haver donat en la nebulosa solar entre el gas i la pols nebulars podrien ser les responsables de la presència d’aquest material orgànic, cal precisar quina capacitat tenia la pols nebular per actuar com a catalitzador, i per això cal saber-ne la composició.

Així, treballant amb una proporció H₂:CO = 250:1, 5 x 10^-4 atm de pressió, temperatures de 423-523 K i utilitzant com a catalitzador partícules d’aliatge Fe₉₅Ni₅, s’obtenen, després de mesos de reacció, hidrocarburs saturats i insaturats en l’interval C1-C5.

D’altra banda, un resultat important d’aquests estudis és que també s’ha observat la formació de dipòsits carbonosos amorfs sobre les partícules de catalitzador, de manera anàloga a com les fases metàl·liques de les partícules de pols interplanetària d’origen cometari es troben recobertes d’una fase carbonosa que també conté sofre, hidrogen i nitrogen.

Un bon catalitzador ha d’afavorir la formació d’un estat de transició adient i energèticament favorable, i els estats de transició s’indueixen per interacció dels substrats en llocs d’acció tridimensionals sobre la superfície del catalitzador, la caracterització dels quals és encara molt pobra.

L’objectiu d’aquesta àrea de recerca és desenvolupar processos en els quals, emprant quantitats molt petites de catalitzador, s’obtinguin productes amb alt rendiment i alts excessos enantiomèrics.