celoma

A la pluriestratificació segueix la penetració de les masses epitelials neoformades en el mesenquima, i allà on es realitza aquesta penetració, comença a aparèixer, fent relleu en el celoma, una llarga estria longitudinalment disposada: l'estria germinativa, recoberta per l'epiteli del mateix nom.

No és cert, doncs, que el teixit connectiu sigui rebutjat per la proliferació celòmica; el cert és que aquest teixit es deixa penetrar pels acúmuls de cèl·lules epitelials, a la vegada que penetra a través de les dites cèl·lules sense perdre mai el contacte amb la superfície del celoma.

En els primers s'observa per dessota l'epiteli cúbic o aplanat del celoma, una evident capa conjuntiva, ja reduïda a una filera de cèl·lules fusiformes, ja constituïdes per una faixa estriada, que ve a representar provisionalment l'albugínea, i que està constituïda per la fusió dels embans conjuntius que des de la zona medul·lar assoleixen la perifèria i quo doblegant-se formen visibles arcades per sota de l'epiteli.

Aquesta capa és enfonsada momentàniament per les cèl·lules celòmiques allà on l'epiteli, que adquireix un tipus prismàtic, es troba en proliferació enèrgica; però, fins en aquests indrets és possible observar entre els grups de cèl·lules epitelials procedents i situades en immediat contacte amb el celoma, la presència d'elements fusiformes i de nucli allargat que, en acabar el brot proliferatiu, arriben fins a l'epiteli, per dessota del qual constitueixen una nova i passatgera albugínea.

Però, fins escollint un d'aquest camps, si és possible diferenciar, emprant els mètodes ordinaris de coloració, els elements conjuntius dels epitelials mentre aquells constitueixen feixos més o menys estriats i aquests grans masses cel·lulars situades entre els dits feixos, és dificilíssim arribar a distingir si les cèl·lules més petites que en molts punts es troben per entrernig de les genitals, són realment conjuntives procedents de l'estroma o elements epitelials, derivats del celoma, com volen la gran majoria d'històlegs i embriòlegs.

Les cèl·lules del celoma en activitat, transformen el seu tipus aplanat o cúbic en prismàtic; el nucli esfèric i ben contornejat, s'enriqueix progressivament de cromatines i sofreix després un procés semblant al descrit tot parlant de la mitosi en les cèl·lules profundes, si bé, per succeir-se les divisions amb extraordinària rapidesa, abunden menys les zones immediatament subcelòmiques que en la profunditat, les fases d'estrella mare, en la qual es detenen moltes de les mitosis de les cèl·lules més profundes; en canvi, són més nombroses en la perifèria les fases de formació de cèl·lules filles, puix la gran majoria dels elements situats en aquest nivell prossegueixen fins a la fi el seu treball mitòsic.

Aquestes cèl·lules petites, tingudes per Ia gran majoria d'autors com a cèl·lules epitelials procedents del celoma destinades en gran part per a donar lloc a les cèl·lules de la granulosa, són doncs elements conjuntius, iguals als de l'estroma; així ho demostra, endemés, el fet que siguin allà on siguin, no triga a fer-se ostensible la fibril·lació de la substància fonamental (Fig. 3).

Els petits blocs genitals últimament produïts, són penetrats pel conjuntiu tan bon punt es desprenen del celoma, per la qual cosa, des del quart mes en endavant, és impossible ja trobar les grosses columnes formades per les grans cèl·lules genitals en mitosi que havem assenyalat en els mesos anteriors.