A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
centrosomanom masculí |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1916) Freqüència: 12 Si no totes, són moltes al menys les cèl·lules animals, on ha estat trobat el centrosoma. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1916) Freqüència: 12 No obstant, en plantes inferiors (algues fucàcies, diatomàcies) ha estat observat un corpuscle que és admès ésser son centrosoma cel·lular. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1916) Freqüència: 12 D'aquí argüía Flemming (1) que la opinió de Strasburger i del seus deixebles, creient que les plantes fanerògames mancaven de centrosoma s'havia fet dubtosa i fins havia quedat refutada. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1916) Freqüència: 12 Els cromosomes guarden en cada pol la disposició característica de la kariokinesi en la dita fase: però damunt la cúpula que forma cada grup de cromosomes apareix una boleta (c) que per la seva col·locació evoca en la ment la idea del centrosoma o esfera directriu (1). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1916) Freqüència: 12 De moment no ens atrevim a definir res, sobretot tractant-se d'un fet isolat; ens complaem, però, fent-ho constar, així perquè pugui instigar a noves investigacions, com perquè serveixi de dada positiva aprofitable en favor del centrosoma de la cèl·lula vegetal, si fets nous ho confirmen. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1916) Freqüència: 12 (1) L'esfera directriu de Guignard és formada per una massa esfèrica, hialina en la periferia (que correspòn indubtablement a l'esfera atractiva), contenint en el seu centre un corpuscle de protoplasma granulós que sería el centrosoma. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons