cinasa C

Les fenotiacides i el R24571, coneguts antagonistes de les proteïnes fixadores de calci (proteïna cinasa C i calmodulina), bloquen, d' una manera que depèn de la dosi emprada, la inducció per IFN? de la citotoxicitat dels macrofàgs (Celada i Schreiber, 1986).

Els activadors de la proteïna cinasa C (tals com els esters del forbol, PMA) i els ionòfors de calci afegits juntament eren capaços d'induir activitat citotòxica en els macròfags, però no en experiments individuals amb cadascun dels components.

Aquests resultats suggereixen que l'activació de la proteïna cinasa C i la mobilització intracel·lular del calci poden ésser necessaris per a la inducció d'activitat citotòxica pels macròfags com a resposta a l'IFN?.

En els macròfags dels ratolins A/J no es va demostrar cap activació de la proteïna cinasa C determinada per l'IFN?, encara que l'addició d'un ionòfor de calci i de PMA indueixen en aquests macròfags l'activitat citotòxica.

Aquestes dades indiquen que l'alteració en els macròfags A/J es deu a un dèficit d'interacció entre el receptor i I'activació de la proteïna cinasa C.

En els últims anys s'han desenvolupat inhibidors específics de la proteïna cinasa C i de la calmodulina.

Aquestes dades suggereixen que una forta activació de Ia proteïna cinasa C suprimeix una activació subsegüent dels macròfags per l'IFN?.

Els inhihidors específics de la proteïna cinasa C com el H7 i l'esfingosina afecten la inducció de l'mRNA-TNF, però no la d'I-Aß determinada per l'IFN?, encara que, els inhibidors de la calmodulina (W7 i trifluoperazina) inhibeixen l'efecte de l'IFN? per a ambdós gens.