citomegalovirus

Per exemple, el ganciclovir (9-[(1,3-dihidroxi-2-propoxi)metil]guanina), actiu principalment contra el citomegalovirus, que és molt més tòxic que l’ACV, motiu pel qual el seu ús està desaconsellat, llevat dels casos d’infeccions greus; el valaciclovir (valinat d’aciclovir), un profàrmac de l’ACV; el penciclovir (9-(3,4-dihidroxibutil)guanina) i el seu profàrmac, el famciclovir (diacetat de penciclovir), que presenten un efecte semblant al de l’ACV i una major comoditat d’ús, i que també són àmpliament utilitzats.