citrat

Segons el tipus d’estabilitzant, es parla de estabilització electroestàtica (compostos iònics que faciliten la formació d’una doble capa d’ions al voltant dels nanoclústers, la qual cosa provoca repulsions electroestàtiques entre agregats, per exemple, les sals amòniques substituïdes o els reductors químics mateix, com el citrat o tetrahidroborat de sodi), estèrica (polímers, dendrímers, solvents o lligands, que allunyen els nanoclústers entre si, bé per interacció forta bàsicament covalent amb els àtoms superficials bé únicament per interacció feble de tipus van der Waals) o electroestèrica, contribució de les dues precedents (figura 2).