clor

Fem referència, sobretot, a compostos organohalogenats (compostos orgànics que contenen àtoms de clor, brom o fluor).

En aquest cas els àtoms es troben organitzats en l’espai de forma que cada àtom de clor està envoltat per 6 àtoms de sodi i a l’inrevés, donant un empaquetament dels àtoms que té simetria cúbica i, en conseqüència, el cristalls de NaCl són normalment petits cubs.

I, evidentment, no hi falta un capítol dedicat a la reacció, química en el qual es formulen les equacions químiques de fenòmens com la fermentació alcohòlica de la glucosa, la fermentació acètica i la formació de clor barrejant lleixiu i salfumant, alhora que es parla de l'evolució del significat de la paraula en diferents contextos.

Aquest fet, que no ens genera cap problema i que ens permet dir tranquil·lament que el clorur de sodi està format per clor i sodi, sí que pot ser un problema per a l’estudiant, i ho és de ben segur per als mitjans de comunicació (Mans, 2008).

S'han reforçat moltíssim els pretractaments per no deixar tot el pes en la desinfecció final per clor.

Tractaments físics, filtració, decantació i altres oxidants químics, com l'ozó i el permanganat, aporten una efectivitat que redunda en un consum menor de clor i de presència de subproductes en l'aigua tractada.

En la majoria de les empreses es torna a clor ar per reforçar el clor inicial i garantir un poder desinfectant residual durant tot el procés industrial de neteja, des de les matèries primeres fins a les instal·lacions, i també en la higiene del personal implicat.

Així ho reconeix el Reial Decret 140/2003, que permet una major quantitat de clor a aquesta indústria.

Aquesta característica és molt habitual en la fabricació d'aliments que incorporen aigua com a matèria primera, ja que el clor i els compostos que es creen a l'aigua com a subproductes li comuniquen els sabors característics i això no és acceptable des del punt de vista organolèptic.

Rowland demostraren que l’àtom de clor alliberat en la fotòlisi dels CFC catalitza la destrucció d’ozó a través d’un cicle similar als abans esmentats, amb la parella X/XO constituïda per Cl/ClO.

La presència d’un àtom de clor (o de brom) introdueix una complexitat addicional i un major nombre de cicles possibles en l’eliminació catalitzada de l’ozó.

Els CFC es denominen mitjançant un codi força particular. En el nombre emprat, les centenes indiquen el nombre de carbonis menys 1, les desenes el nombre d’hidrògens més 1, i les unitats el nombre de fluors. El que resta es dedueix que són àtoms de clor.

Dumas va demostrar que en certs cossos orgànics l’hidrogen podia ésser substituït pel clor.

Segons els principis de la teoria dualista de Berzelius, això era impossible, ja que el clor era electropositiu i l’hidrogen electronegatiu i dos cossos de naturalesa diferent no podien substituir-se en una molècula.

En aquest glossari hi podeu llegir, per exemple, que l’àcid marí desflogisticat és simplement el clor.

Penseu en els fets, prou ben coneguts, que, per exemple, la ingestió de combinacions de potassa augmenta l'execreció de sodi, que la del brom augmenta l'excreció de clor, etc.

Nosaltres hem estudiat les modificacions de la quantitat de clor i reserva alcalina, en diverses formes d'obstrucció intestinal experimental.

La minva de clor, tan considerable i ràpida, no pot obeir solament a la senzilla lligadura.

Examinada la que podem obtenir per sagnia del cor, trobem 2'44 per 1,000 de clor.

La mort ràpida d'aquest gos, sens dubte per la infecció peritonial massiva, permet, amb tot, apreciar la minva del clor en la sang i múscul.