coberta

Considerant els pesos de la coberta de la nau (similars als saquets del model de l’església de la Colònia Güell) i les direccions de les columnes (similars als fils del model citat), modela la forma i obté els resultats de les tensions en les columnes d’una manera senzilla i brillant, basant-se en els mateixos principis que el model catenari de la Colònia Güell.

Determina formalment la coberta i el sostre de la nau de la Sagrada Família mitjançant superfícies reglades i n’obté el centre de gravetat component el pesos parcials de cadascuna de les parts geomètriques en què es divideix (figura 9).

Unes primeres presències ja més importants les trobem en algunes parts del sostre de la cripta de la Colònia Güell, especialment a la zona del pòrtic, i a la coberta del pavelló de l’entrada al Parc Güell, forma que es troba decorada amb el trencadís multicolor.

La culminació en l’ús dels paraboloides hiperbòlics es donarà a la coberta superior de les naus i sacristies, on les dimensions seran molt grans, així com també als campanars i al cimbori, on aquestes superfícies, que exteriorment mostraran la seva part còncava, arribaran a gran altura.

Tenia una coberta de dues vessants i amb volta de maó pla en els xamfrans.

A començament de segle s’afegeix al xamfrà corresponent el taller fotogràfic, amb vidres als dos costats i coberta mòbil inclinada, i el magatzem de models adjunt amb la coberta de conoides»1 (figura 2).

Al taller fotogràfic i posterior lloc de les maquetes 1:10 de la nau del temple, hi havia una part de la coberta mòbil que basculava amb contrapesos i permetia l’entrada gradual de llum natural per il·luminar la maqueta.

D’aquest estudi passà a realitzar una maqueta completa a escala 1:10 amb saquets de perdigons pesats, que representaven les càrregues en cada element de coberta.

Model on es diferencien amb colors els diferents paraboloides que formen la coberta de la nau central.