colquicina

Altrament, nosaltres creiem haver pogut demostrar que la colquicina, la qual des de fa tant de temps ha estat administrada amb positius resultats clínics, a més d'altres possibles vies d'actuació, pot interferir la uricogènesi precisament en els últims estadis de la síntesi de l'àcid úric.

En tercer lloc, recordem que des de fa més de cent anys és sabut que els extractes de Colchicum autumnale —a causa de l'alcaloide aïllat de la planta, la colquicina—, són remeis excel·lents per a combatre la gota i els estats morbosos similarment atribuïbles a un elevat nivell uricèmic i a un excés d'àcid úric en els líquids intersticials.

És coneguda l'acció antimitòtica de la colquicina, i la seva influència retardadora sobre alguns enzims.

Hem comprovat que la forta acció inhibidora de la colquicina —i de la fenilbuzatona— sobre la xantindeshidrogenasa de pollastre, també s'efectua sobre les deshidrogenases hepàtiques de mamífers: rata, conill d'Índies i porc.

Treballant amb dos fetges humans —procedents de víctimes d'accidents de tràfic—, hom ha pogut establir les influències inhibidores de la colquicina i de la fenilbutazona sobre la xantindeshidrogenasa hepàtica humana.

I hom ha pogut demostrar que, en efecte, la colquicina és fortament inhibidora de la làcticdeshidrogenasa; en canvi, no exerceix cap influència sobre el funcionament normal de la glutàmicdeshidrogenasa.