columna

Aquest full de treball inclou una columna per anotar els resultats de l'aigua analitzada i una altra per anotar els valors que apareixen a l'etiqueta de l'envàs de l'aigua mineral.

Tot considerant els pesos atòmics, s'obté la composició en mmol/L que es mostra a la darrera columna de la taula 1.

Els resultats de la identificació dels composts terpènics presents en les extraccions de les plantes, que a continuació presentem, es realitzaren amb un cromatògraf Agilent 6890 (figura 8) equipat amb una columna de les característiques següents: Marca: J&W 1235563 Fase: DB-5ms Longitud: 50 m, diàmetre: 320 µm, espessor de fase: 1 µm Les condicions del GC van ser les següents: T inicial = 50 °C, 5 min; rampa: 5 °C/min T final = 250 °C amb temps final 10 min La taula 1 recull els resultats de l'anàlisi dels olis essencials de cadascuna de les plantes aromàtiques amb les quals hem treballat, tot indicant el compost, el temps d'elució i el nom de la planta o de les plantes on s'ha identificat el compost.

Una columna nova Antoni Gaudí ideà per a les naus del temple de la Sagrada Família una columna nova en la història de l’arquitectura, que li permetia, amb una forma estàticament molt adequada i resistent, combinar i unir les diferents ramificacions dels arbres estructurals, de manera que hi hagués continuïtat entre les arestes i les superfícies de les columnes adjacents (figura 12).

Gaudí pretenia obtenir una columna resistent i d’una secció contínuament variable com a expressió del moviment del seu creixement.

FIGURA 13. Columna de base quadrada, que es transforma en un octàgon, en un polígon de setze costats i s’acosta al cercle cap al cap superior.

Així, la columna salomònica inicial es convertí en una columna doblement helicoïdal, fruit de la intersecció de dos helicoides de gir invers sorgits de la mateixa base.

La intersecció de dues columnes salomòniques o helicoïdals inverses provoca, a mesura que la columna s’eleva, la reducció progressiva del diàmetre dels vèrtexs de la columna, fins a acostar-se al cercle en el cap superior, i també, com a conseqüència, la multiplicació del nombre d’arestes, que esdevindrien infinites en el cercle (figura 13).

Gaudí establí les lleis de generació d’aquesta nova columna en el model de guix a escala 1:10 de la columna de la nau central, de 140 cm de diàmetre.

Segons el sistema de modulació establert per a la Sagrada Família, els diàmetres de totes les columnes són dotzenes parts del diàmetre de la columna principal del centre del creuer, 210 cm.

En el cas de la columna inferior de la nau central, 140 cm correspon a les 8/12 parts.

La secció inferior de la columna és una estrella de vuit puntes generada per dos quadrats girats 45º.

La intersecció del doble gir helicoïdal d’aquesta plantilla provoca entre la base i els 8 m d’altura la progressiva desaparició de les paràboles convexes fins a deixar el fust de la columna amb només les paràboles còncaves, però setze (el doble de les que hi havia a la base), i havent adquirit la columna setze arestes sorgides dels centres de les paràboles de la base (figura 15).

S’arriba a aquestes setze paràboles còncaves iguals en una altura de 8 m, el mateix nombre de vèrtexs de la plantilla inicial de la columna, la qual ha girat 11,25º per generar l’helicoide amb gir horari i 11,25º més per generar l’helicoide amb gir contrari.